dins del llit
i al aixecar-te
s'acaba la nit.
Amb els ulls tancats
intentant somiar
que la nit no ha acabat
per tal de no ser cegats.
De sobte
ho recordo tot
sobtadament
estimo a tots.
Ja està,
m'he decidit
s'ha acabat el somiar,
s'ha acabat el dormir.
Obro els ulls,
em trobo freda i despullada,
no se on soc,
estic desorientada.
Tot es fosc,
no hi ha res al meu voltant
tot es silenciós,
que està passant?
S'escolta un plor llunyà
tot s'aclareix.
Veig la mare plorant,
però,
Per què?
No ho sé.
Vull moure'em,
però no puc
vull cridar,
però no tinc veu.
Un sentiment de tristessa
m'emplena,
una sensació de lleugeresa
m'envolta.
Una veu dolça i càlida em diu:
"És la teva fi".
faig un esforç...
per respirar...
una mica d'aire..........però.........
No puc!
Només sento el meu cor que es para
i m'adono
que no tinc cap altre sensació
més que el de llibertat
i en un sospir
una llum molt forta em porta a l'altra vida.
TOT S'HA ACABAT.
No hay comentarios:
Publicar un comentario